15 de novembre de 2019

Vacances d’hivern (L’Altra Editorial, 2019) de Bernard MacLaverty, traduïda de l’anglès per Anna Llisterri és l’escenari en el que una parella irlandesa jubilada passeja la seva culpa, i les seves misèries amb el rerefons d’una vida junts teixida de complicitats, i decepcions a parts iguals. Una el·lipsi en la seva rutina a Glasgow, on van anar a parar fugint del Belfast violent dels anys setanta, que descriu un viatge amb un propòsit per la Stella i que no és més que un parèntesi més pel Gerry, seguint la iniciativa de la seva dona per passar uns dies a Amsterdam. Pàgina rere pàgina exploren què hi ha sota la crosta que els anys han forjat en la seva ànima, les emocions que desperten els records, i com acarar la memòria capriciosa dels traumes d’una Belfast que han patit a la pròpia pell.

Amsterdam esdevé un tercer personatge que actua com a detonant d’esdeveniments passats i hi estableix un diàleg entre canals, capelles, museus i restaurants. Un viatge lluny de casa per esmorteir la tristor i el patiment d’un buit vital acrescut per la vellesa. Cadascú ho fa de la manera que sap o pot, el Gerry sobretot amb l’alcohol i la Stella deixant-se interpel·lar pels petits detalls i refugiant-se en la religió que alhora l’empresona. A la parella els acompanya alguns rituals afectius fruit de dècades de ballar junts, i es mortifiquen mútuament mentre ambdós defugen la realitat per camins que no es troben.

MacLaverty descriu amb precisió les despulles d’un matrimoni valent-se dels monòlegs interiors dels dos personatges, dels diàlegs que es perden en la broma dels efectes de la beguda i de la memòria que retorna promeses no complertes i renúncies mal resoltes pels carrerons d’Amsterdam. I ho fa d’una manera honesta, crua en alguns moments, i evidenciant alguns trets que freguen l’estereotip d’una parella consumida pel temps.

L’autor rega la història amb mostres d’afectivitat que els fan la vida més fàcil, amb alguns pensaments feixucs tenyits de religió que ens pesen tant com a la Stella  i alhora traspuant una barreja de resignació i compassió entre companys de vida. No podem fer res més que desitjar-los bon viatge de tornada.