A cent trenta per la nacional

Guillem Sala

Quan la Maria rep una trucada de la Tere després de trenta anys de no veure’s, el passat li cau a sobre com una llosa. Què deu voler, ara, aquest coi de Tere, la seva millor amiga i arxienemiga de petites, que tan malament la tractava sempre? Però la curiositat és poderosa, i la Maria es compra una brusa maca, agafa el seu Ford Escort i es planta a la urbanització on la Tere té la casa de rica que sempre havia somiat. Allà es troba la resta del vell grup d’amigues: la Ponça i l’esperit de la Doris, que segons la Tere ha tornat d’entre els morts. Així comença per a la Maria un cap de setmana frenètic, una cursa trepidant per recuperar un objecte de valor i reparar la memòria del seu amor de joventut. A cent trenta per la nacional és una novel·la de ritme galopant, volcànica i plena d’humor.

“Des del principi vaig dir que aniria seguint en Guillem Sala en tot el que anés fent”, Julià Guillamon (Cultura|s, La Vanguardia)

“Sala s’incorpora a la sèrie d’escriptors que utilitzen la llengua com un vehicle per a l’autenticitat o el realisme, sobretot a l’hora de definir els personatges, als quals s’afegeix, a més de les descripcions física i psicològica, el comportament lingüístic. L’exercici d’estil de Sala és coherent, legítim i profundament reeixit”, Rudolf Ortega (Quadern | El País)

Recomana A cent trenta per la nacional de Guillem Sala

LA PREMSA HA DIT:

• Guillem Sala i la llengua dels perdedors, Júlia Bacardit (Núvol)

  Guillem Sala publica la comedia “con dosis de mala leche” ‘A cent trenta per la nacional’ (Europa Press)

  Guillem Sala: “La comèdia és el gènere de la gent normal, no necessita alimentar-se de personatges gaire excepcionals”, Eli Don (ACN)

  “La història d’Europa es pot escriure des de Mataró”, Lluís Llort (El Punt Avui)

  Tres amigues es retroben trenta anys després en una novel·la molt àgil i divertida de Guillem Sala, Álvaro Muñoz (Quadern | El País)

  A cent trenta cap a la lleixa, Gemma Medina (La Lectora)

  Guillem Sala: “Entre cultes i rics també hi ha una gran lluita de classes”, Marta Gambín (El Nacional)