El crepuscle del món

Werner Herzog

Traducció de Mercè Ubach

Construir una òpera al mig de la selva, caminar de Munic a París, endinsar-se en un volcà actiu, conviure amb ossos grisos: l’obra de Werner Herzog investiga l’experiència extrema, la confrontació entre l’home i la natura. 

L’any 1997, Werner Herzog era a Tòquio per dirigir una òpera. Els seus amfitrions li van demanar a quina personalitat important del Japó li agradaria conèixer i ell va contestar sense dubtar: Hiroo Onoda. Onoda era un exsoldat famós per haver defensat una illa de les Filipines durant dècades després que s’acabés la Segona Guerra Mundial. Herzog i Onoda van connectar de seguida i van establir una boníssima relació: es van trobar moltes vegades i junts, conversant, van anar descabdellant la història de la llarguíssima batalla personal d’Onoda. 

A El crepuscle del món, Herzog immortalitza els anys de lluita absurda i alhora èpica d’Onoda amb un estil inimitable, hipnòtic, que els fans de les seves pel·lícules reconeixeran de seguida. El resultat és una novel·la que dicta les seves pròpies lleis, una mena de Robinson Crusoe modern. Amb el relat d’aquesta batalla aparentment sense solta, Herzog ens ofereix una meditació profunda i lluminosa sobre la condició humana i el sentit de l’existència.

Recomana El crepuscle del món de Werner Herzog

LA PREMSA HA DIT:

• L’apunt: Dos homes obsedits i una bella novel·la, Lluís Llort (El Punt Avui)

  Recomanació d'”El crepuscle del món” de Werner Herzog, Lluís Ruíz (Els Experts | iCat)

  La història del soldat per a qui la Segona Guerra Mundial va durar més de trenta anys, Marina Espasa (Diari Ara | Ara Llegim)